un nus de la trinitat

Punt d'indentificació situacional i re(f)verència, entre les vitrines de l'amor a vista de tren a l'accés nord, i abrics de pell mullada amb cases d'art nouveau i habitacions amb vistes de verdura. Perque hi han senyoretes de viatge i senyores de perruca, entre traces reials de símbols històrics, i halal i església; que ofereixen al transeünt el no luxe de la tensió constant. Passat, esdevingut, concorregut, mitificat, un tot on els corrents d'asfalt ex-senyorials permeten entre clàxon i xispa l'illa d'espera, sense la consulta posterior. L'illa o "Los no lugares. Espacios del anonimato, de Marc Augé", són espais contemporanis de creuament atzarós entre persones i símbol de la condició humana actual; on hi ha un petit temps per mirar la persona que et mira i no tornaràs a veure.

Ressò de vies en extinció, de colors esgotats i de fantasmes sovint acompanyats de barba i mitjó i guaitada de -ça va pas-. Amorfa i inclinada pel pes de les teves activitats que es van amuntegant segons la llum i el fred, i que no són ben be de politxinela. Amb desembocadura del riu Magrib, que remou les aigües turc-bies, de caspa amb cafè amb llet i esquitxada per d'altres afluents de mans i nassos congelats, plantats, en una observació sense mirada.
Vinga que al voltant dels carrers hi ha cases i a les cases jardins, i a les cases m'esperen veïns,-de salsitxa i pà turc- marroquins entre pipa i pipa; buscadors d'or al costat de casa lluny del color calor. Por ahí!!